Saltar a continguts

El Portal

Navegació

Menú principal

Actualitat

La transformació de la ribera, el projecte paisatgístic de més envergadura de Solsona
El consistori està pendent de lligar el finançament per al tercer tram

L'Ajuntament de Solsona dóna per finalitzada l'adequació dels dos trams més urbans del riu Negre inclosos dins el Pla Director de la Ribera. Amb la primera fase executada, és previst que abans de final d'any puguin començar els treballs del quart tram, que s'estén des del carrer del Molí dels Capellans fins al pont de la variant. El tercer tram de la ribera, que comprèn l'àmbit del Camp del Molí i que és el més atractiu des del punt de vista de l'ús públic, tot i que ja està projectat resta en compàs d'espera que se n'aprovi el finançament estatal.

Des que el 2006 el consistori va encarregar al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya la redacció del Pla Director de la Ribera, que assenyala les directrius estratègiques que s'han de desplegar a través dels corresponents projectes, la ciutat ha anat deixant de donar l'esquena a la xarxa verda més pròxima, emblemàtica i freqüentada pel veïnat. 

 

 

 

 

 Des del mandat passat, la revalortizació de la ribera de Solsona des dels vessants mediambiental, paisatgístic i de l'ús públic com a zona de lleure s'ha convertit en una prioritat present cada any en el pressupost municipal. El projecte de la primera fase, corresponent als trams més urbans, des del pont de Cal Boté fins al pont de l'avinguda dels Països Catalans, ja es dóna per completat. La propera intervenció, que s'ha d'escometre de forma imminent, té un import de 75.500 euros i serà finançada íntegrament per la Diputació de Lleida i l'Obra Social La Caixa mitjançant un conveni de col·laboració.  

Els trams més urbans del projecte estan enllestits
Ampliar imatge

El desplegament del quart tram, que seguirà el dels dos primers, comença al carrer dels Tints i s'acaba a l'altura del pont de la variant. El projecte, com la resta dels que desenvolupen el Pla Director de la Ribera, ha estat redactat per l'equip del CTFC format per l'enginyera de Forests Ester Blanco, l'arquitecte Joan Carol i l'arquitecte tècnic Jaume Cuadrench. Té un termini d'entre quatre i sis mesos i Blanco preveu que sigui una realitat abans de l'estiu que ve. En aquests moments la Diputació de Lleida ha de donar el llum verd a l'adjudicació de les obres.

D'aquest tram, a banda de la millora paisatgística i de l'ecosistema fluvial, en destaca l'adequació de dos senders lliures del trànsit rodat paral·lels al camí de la depuradora. Al llarg del marge esquerre de la ribera n'hi haurà un de principal, d'1,8 metres d'amplada, mentre que al marge dret n'hi haurà un altre de secundari d'un metre més estret. Aquest segon arribarà fins a la finca de Cal Pateto, punt d'unificació dels dos senders. Dues passeres de fusta permetran creuar la ribera. 
 

Es preveu que l'adequació del quart tram sigui una realitat abans de l'estiu que ve

Les obres de millora mediambiental d'aquest àmbit consistiran en el tractament de la vegetació preexistent amb la desbrossada d'arbusts i la tallada d'alguns arbres, així com la plantació d'espècies arbòries, arbustives i aquàtiques autòctones, pròpies d'ambients de ribera. La intervenció també inclou la realització de treballs de sanejament i neteja d'alguns indrets, com per exemple el formigó del pont de la variat; la col·locació de mobiliari urbà i cartelleria, entre altres actuacions. 

Aquestes obres s'han de veure complementades amb una nova pavimentació del camí de la depuradora, un compromís que l'Ajuntament va adquirir de l'Agència Catalana de l'Aigua durant la legislatura passada.

Zona compresa en els treballs d'adequació del quart tram
Ampliar imatge
Quedarà pendent adequar el recorregut del Camp del Molí
Ampliar imatge

Un arborètum i un parc infantil 

Simultàniament, l'equip redactor ha deixat enllestit el projecte executiu del tercer tram, que s'estén des del pont de l'avinguda dels Països Catalans fins al Molí dels Capellans amb un recorregut de prop de 400 metres. Es tracta, segons Ester Blanco, de la intervenció "més interessant per potenciar l'ús públic de l'entorn de la ribera".

En aquest cas, es pretén revaloritzar l'espai amb un component pedagògic i naturalístic per mitjà un arborètum de ribera, que pugui ser visitat i interpretat i que mostri les espècies típiques de les zones fluvials. Es vol ubicar a l'espai més ampli d'aquest tram, d'uns 3.000 metres quadrats, que antigament havia estat una zona d'abocament d'escombraries. Lògicament, aquesta actuació mediambiental s'acompanyarà del condicionament d'itineraris i la instal·lació de senyalització. Així mateix, aquest tram serà completat amb l'adequació d'una zona de joc infantil. El projecte preveu també, entre altres obres, la restitució d'un pont de formigó per una passera de fusta; la instal·lació d'una nova passera que connecti els dos marges de la ribera i doni més opcions als vianants; la creació de camins per al pas de vianants a banda i banda del riu; la recuperació d'una antiga resclosa i un mur de pedra seca i l'estassada de vegetació al voltant d'una balma per millorar la visibilitat d'un punt singular del recorregut. 

Finançament subjecte a Madrid

Tanmateix, el calendari de materialització dels treballs és per ara un interrogant. Els darrers mesos s'ha adequat el projecte als requeriments fets per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), l'organisme estatal amb què el consistori va negociar la inversió de 200.000 euros del pressupost general del 2010. La CHE ha emès la seva conformitat al projecte des del punt de vista tècnic, però cal que remeti un informe al Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí per tal que es procedeixi a l'assignació de la partida compromesa. El context electoral dels últims mesos ha contribuït a encallar aquest afer. No obstant això, l'enginyera de Forests és del parer que "aquesta actuació té força davant del Ministeri, tenint present que la primera fase ja està executada, el quart tram està a punt i, per tant, només quedarà penjat el tercer tram, que és el més atractiu per donar un servei a la ciutadania"

 

La CHE ja ha emès la seva conformitat al projecte des del punt de vista tècnic i ara ha de remetre un informe al Ministeri de Medi Ambient

 

Una premissa fonamental sobre la qual s'ha projectat aquesta intervenció és la compatibilització de l'ús social i el lleure de la ribera amb la preservació de la conformació natural d'aquest paisatge. Per tant, es respectarà al màxim la forma i el contorn dels petits meandres i s'utilitzarà materials naturals i el més adaptats possibles a l'entorn mitjançant tècniques mixtes de la bioenginyeria. 

Aquest conjunt d'actuacions han de convertir-se en l'ordenació més emblemàtica del Pla Director de la Ribera, "el programa d'adequació paisatgística i mediambiental de més magnitud de la ciutat en molts anys", segons destaca la regidora de Medi Ambient, Judit Cardona. Aquests treballs "han de fer que els solsonins ens sentim orgullosos d'aquesta xarxa verda tan pròxima al nucli urbà de què podem gaudir per passejar amb tranquil·litat o fer esport en plena natura".

Actualment Solsona ha transformat ja la part més urbana i visible de la ribera, d'uns 250 metres de longitud, des del pont de Cal Boté fins al pont de l'avinguda dels Països Catalans. Fa poc més d'un any van començar-se'n els treballs, que es van finançar a través del Fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat local (FEOSL).

Quant a l'obra mediambiental, a banda de netejar l'herbassar i perfilar la llera del riu, es van col·locar malles de protecció per subjectar els vessants i es van plantar un total de 1.426 espècies vegetals autòctones -1.086 són plantes aquàtiques; 215, arbustives de ribera; 80, enfiladisses, i 45, arbres-, adaptades a l'estació i als gradients d'humitat, per millorar la biodiversitat faunística i florística de la ribera. La vegetació s'hi va disposar seguint un gradient d'humitat, d'acord amb les necessitats hídriques i els requeriments ecològics. Així, més lluny de l'aigua s'hi poden trobar freixes, oms i verns, mentre que a tocar el riu s'hi van plantar diversos tipus de salzes i lliris d'aigua, entre altres plantes.  

Aquestes actuacions es van combinar en els dos trams urbans amb treballs d'obra civil i el sanejament d'elements arquitectònics. A tall d'exemple, es van forrar amb fusta dos ponts existents i es va construir una passarel·la nova per substituir un pas de formigó sota l'avinguda del Pont; es van instal·lar nous punts d'enllumenat públic; es van habilitar petites esculleres i escaletes en alguns punts per donar continuïtat al circuit a peu i facilitar el passeig dels vianants. En aquests moments està previst que abans de final d'any es modifiqui el fanal més pròxim a l'avinguda del Pont, que es considera massa alt i poc integrat, es faci una connexió nova d'enllumenat i els punts de llum entrin en servei.  

S'han plantat un total de 1.426 plantes, la majoria de les quals  són aquàtiques
Veure fotogaleria Ampliar imatge

Els treballs realitzats en aquesta part de la ribera es van regir també pel màxim respecte per la forma dels meandres que presenta el riu i la voluntat de potenciar-ne els valors naturals. 


 

 

(Continua de la columna esquerra)

Pel que fa a les condicions de manteniment, "els trams més urbans requereixen una jardineraia més afinada que els altres dos, que seran més naturalístics", afirma Ester Blanco. En aquest sentit, la regidora de Medi Ambient, Judit Cardona, assenyala que "són clau les tasques periòdiques que hi dugui a terme la brigada municipal", a més de treballs puntuals que requereixi el manteniment. A l'octubre, per exemple, s'hi va aplicar un tractament contra la robínia, una espècie invasora.

I és que un dels reptes que té davant l'Ajuntament i, per extensió, la ciutat, és el de percebre i tractar aquest indret com un dels espais lliures més preuats del municipi i evitar-ne el procés de degradació que en un passat va fer que els solsonins giressin l'esquena al riu Negre i els seus verals.