Saltar a continguts

El Portal

Navegació

Menú principal

L'entrevista

Imatge de complement

RAÜL GARRIGASAIT I COLOMÉS, DIRECTOR EDITORIAL, TRADUCTOR I ESCRIPTOR

  

Encasellar professionalment Raül Garrigasait (Solsona, 1979) és complicat. Ell mateix s'autodefineix com a filòleg de formació, editor de professió i lector i escriptor de vocació. Ha traduït diverses obres i actualment és director editorial d'Alpha, des d'on coordina la publicació de la Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge. El febrer publicarà l'assaig literari El gos cosmopolita i dos espècimens més a l'editorial Acontravent. Una bona manera de seguir-ne el rastre és a través del seu bloc La casa en obres.

De físic escardalenc, pell blanca i gestos gràcils, és eloqüent en l'expressió, tot i l'aparença d'home taciturn, i transmet assossec. Un dels seus hàbits intocables, també els dies festius, és la lectura. Si no pot llegir una estona cada dia, acaba força nerviós. El seu gènere preferit com a lector és el punt de trobada entre l'assaig i la narrativa i entre els seus llibres de capçalera hi ha l'Odissea, d'Homer, Èdip Rei, de Sòfocles, el volum Poesia, de Josep Carner, i les Afinitats electives, de J. W. Goethe. 

 

   

 

 

“El traductor assumeix una responsabilitat sovint desagraïda, perquè és invisible”

 

 

"La producció editorial en català està en un molt bon moment"

El febrer es publicarà El gos cosmopolita i dos espècimens més, la seva primera obra en el gènere de l'assaig. Ens hi proposa un viatge en el temps i l'espai. Què el duu a escriure-la?

Primer de tot, l'interès per la idea del cosmopolitisme, que es fa servir molt en tota mena de discursos i d'una manera curiosa. M'interessava saber què hi havia darrere el concepte, que té com a mínim 2.400 anys d'història, des que Diògenes va utilitzar el terme cosmopolita. El llibre segueix les històries de tres personatges molt diferents i a partir de les seves anècdotes explica què és el cosmopolitisme. Busca moments en què la vida es revela contra la teoria. En un mateix text s'ofereixen històries, reflexions i viatges en temps. També he buscat personatges vinculats a temes que sempre m'han interessat: el grec, l'holandès, que és un personatge d'una òpera de Wagner, i l'assassí de Trotski, Ramon Mercader, que és el barceloní camaleònic.   

Les històries dels tres personatges ens desafien a qüestionar-nos el context en què vivim. Aquí hi deurem trobar la influència de la filosofia de la qual ha begut a través dels clàssics...

Totalment. El llibre és molt breu, té unes 120 pàgines aproximadament, i molts dels autors que hi apareixen els he traduït en algun moment o bé els he estudiat. Tot encaixa una mica.

A quin perfil de lector s'adreça aquest llibre?

Això ho ha de decidir el lector. La meva intenció era la de no pressuposar cap mena de coneixement especial, simplement una mica de curiositat. Està escrit en un estil molt planer, juganer, que permet gaudir de la lectura més enllà d'entrar a fons en les reflexions. A un lector de novel·les li pot agradar i a un altre de filosofia, també. 

Està professionalment vinculat a la col·lecció de clàssics de la Fundació Bernat Metge. Què ens n'explica?

Sóc el responsable del dia a dia editorial de la col·lecció. En coordino l'edició, és a dir, que rebo les traduccions, les llegeixo, les comento, les envio a maquetar... Per a mi és un privilegi poder-hi treballar. Vaig estudiar filologia clàssica i aquesta és l'única editorial que em permet dedicar de manera exclusiva gairebé a al traducció de textos grecs i llatins. És una col·lecció amb més de 380 volums i es va ampliant. És un dels projectes editorials més sòlids del país, iniciat el 1923. 

Té una àmplia formació acadèmica i experiència com a tècnic editorial, director editorial, traductor, docent... Com li agrada definir-se professionalment?

És una mica difícil. Jo durant uns quants anys era traductor, però ara no m'hi dedico tant. Sóc filòleg de formació, editor de professió i lector i escriptor de vocació.

Quina responsabilitat sent a l'hora de traduir al català i, per tant, també interpretar, obres mestres com Cartes, de Plató, o Converses d'emigrats alemanys, de J. W. Goethe?

Una traducció sempre és una interpretació, et fas responsable d'unes decisions discutibles, però és un risc que cal assumir. És una responsabilitat, i sovint desagraïda, perquè el traductor és invisible. En la majoria de llibres he intentat posar-hi un pròleg o un epíleg, un text que intentés situar el lector i permetés entendre que hi ha un intent d'aproximació.  

Deu tenir la sensació d'estar fent una feina destinada a un públic molt minoritari.

Sí en el sentit que els clàssics arriben a un públic reduït, no són èxits de vendes. Però, d'altra banda, el que expliquen els clàssics són coses molt presents. Una part de la meva feina és intentar que arribin a tothom. Són obres que van més enllà dels clàssics en si mateixos.

Com està el món editorial en català?

Està en plena crisi, com la resta. La conjuntura afecta el sector editorial de totes les llengües, però el català concretament té expectatives de creixement, sobretot quant al volum de lectors. El percentatge de la població que llegeix en català és molt baix respecte el nombre de catalanoparlants i, per tant, és un repte en què s'ha de treballar. Pel que fa a la producció, la creació està en un molt bon moment, però sovint no acaba d'arribar a la gent: falla en la distribució i el consum de llibres. Hi ha uns quants escriptors en actiu que són excepcionals, com per exemple, Toni Sala, Perejaume, Jordi Cornudella...

S'ha plantejat mai treballar des de Solsona? Creu que hi tornarà?

No ho sé. Ara mateix, tal com funciona la feina no podria. Podria passar més dies a Solsona i treballar des de casa, però hi ha una part de contacte personal, a través de reunions, que ho fan difícil. El món editorial està molt concentrat a Barcelona i requereix ser-hi físicament.